"No sóc una estrella de rock, només un compositor" (Keith Emerson)

Navegant cap a aquells oceans galàctics, èpics i mitològics tan fastuosos, de vegades barrocs i fins i tot esquizofrènics d'un estil de música que va explotar en el rock de principis dels 70 per molt aviat esvair, Jaume Vilaseca Trio reconeix haver trobat un tresor. Un tresor conegut, però tampoc tant. Una música i un repertori massa lligats a un context, però que també poden interpretar-se amb la naturalitat d'un trio de jazz experimentat, i convertir-se en un set list renovat que pugui per una banda emocionar al fan enamorat de aquests diamants, com d'altra sorprendre el jove o aquell que mai s'ha acostat per aquests indrets.

Les composicions, especialment les d'Emerson, a qui va dedicat principalment aquest homenatge, brillen en el seu viratge més jazzístic amb bells passatges i espais sonors que són un regal per a la improvisació. Tot això sense oblidar-se de alguns experiments vibrants en forma de fuga, del protagonisme sorprenent de la percussió, o d’algunes melodies eternes del poeta Lake.

Després d'una llarga i fructífera immersió en les joies de la corona del grup Genesis (era Peter Gabriel) amb 3 volums del projecte JAZZNESIS, el trio recupera els sons emblemàtics d'Emerson Lake& Palmer com el piano, la veu, l'òrgan Hammond, o el Mini Moog,sense necessitat de viatjar ni a la nostàlgia ni a l'virtuosisme, si no utilitzant la seva forma d'intercomunicació per aprofundir en la varietat d'atmosferes, salts rítmics i tot tipus de textures, colors i fins i tot moments icònics de la banda britànica.

Peces trepidants com"Tarkus", "Trilogy", "Karn Evil9" o "From the beginning" flueixen en unanova direcció, suggerents, explosives, i alhora revestides de serenitat, bon gust i jazz avant-garde de segle XXI.

JAUME VILASECA, piano, veu, teclats, Mini-Moog
DICK THEM, baix elèctric, veu
RAMÓN DÍAZ, bateria, percussió, veu